El passejar tranquil

de les hores,

la nit .

Talment com sageta de foc

- un crit - travessa la llum blanca.


Damunt l'estora negra,

l'infinit.

És inútil

la imatge s'esvaeix sens deixar rastre.


Ni hi ha paraules, ni mots innecessaris

per servar-ne el record.

Desig - fora de temps -,


cada paraula.



Defuig,

- desitja fondre's a recer de l'albada

Un sol apunt,

la teva mà que em parla.

Vençut, no pas encara

rastrejo mot a mot

el tènue perfil del teu silenci.