Cerco en la meva pell els dits inerts del somni

M'esmunyo cos avall fins al retorn

Treballaré dins l'àmbit ocult de la memòria



de la teva
de la meva memòria



fins oblidar-ne el pes ingrat,
el llast,



com el no-res

t'he convertit en una roca immensa
enmig d'un llarg paratge





caminant



, el meu camí et defuig i et retroba

la negació



- camí d'enlloc -



em duu encara vers tu




. m'ofega encara

En el res, tot




l'oblit,
- innecessari -




perdurable

Més enllà dels teus ulls
- mar de vellut-






tota una vida.

Et reconec.




- espais insospitats

hores perdues -




la calma,
el mateix mar





i com t'allunyes.

Esperaré a retrobar-te



on només l'ombra
- silenci -




on
- el llindar -

Més enllà d'escoltar-te


gairebé


més enllà



-on transita l'oratge-

Si menor




com la darrera nota d'un solstici.