dissabte, de setembre 30




El passejar tranquil

de les hores,

la nit .

Talment com sageta de foc

- un crit - travessa la llum blanca.


Damunt l'estora negra,

l'infinit.

1comments

Anonymous Anònim said...

M'agrada la sensació que deixen els contrastos del poema. Com sempre, una delícia llegir-te a mitjanit :)

11:47 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home