Obro l'espai en blanc,
i escolto.
Aquell silenci remot, que encara em parla.
divendres, d’octubre 6
Itinerari
- T'imaginava un arbrejo,perdut entre les branques.
- El passejar tranquil de les hores,la nit .Talment ...
- És inútilla imatge s'esvaeix sens deixar rastre.Ni...
- Desig - fora de temps -,cada paraula.Defuig,- desi...
- Un sol apunt,la teva mà que em parla.
- Vençut, no pas encararastrejo mot a motel tènue pe...
- El meu rellotge es fon en el teu gesttendre, precí...
- Descens esgraonat cap a l'abismeD'un temps incert,...
- M'alimentoamb la sang de la ferida, oberta Per un ...
- el teu critque va designar un nom,abans de fondre's
2comments
Els mots silents del cor. No deixis d'escoltar-los i de donar-los forma al blau fosc d'aquesta mitjanit.
...encara et parla.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home