dimarts, d’octubre 3




T'imaginava un arbre

jo,
perdut entre les branques.

1comments

Anonymous Anònim said...

tu,
el fullam que m'embolcalla.

(disculpa'm l'atreviment per continuar el poema. Simplement és que m'ha vingut, no me n'he pogut estar).

12:33 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home