diumenge, desembre 9




I en rellegir-te,

s'esgoten les paraules.



I el gest en l'aire

i el so que fuig, debades.

10:41 PM

2comments

Blogger Laura Dalmau said...

És com un final de poema, d’una història particular, enrarida; uns versos densos que comencen amb aquest rellegir-te per acabar amb ‘inútilment’.
He après una paraula ‘debades’= En va, sense efecte, inútilment
M’ha fascinat! Gràcies!
Petons,
Laura

10:20 AM  
Blogger Sergi said...

m'encanta la poesia que escrius.
JO tinc un blog d'opinió i reflexions personals... si hi voleu entrar...! esteu convidats

http://reflexionsicrtiquesdunestudiant.blogspot.com/

8:13 PM  

Publica un comentari

<< Home