No ho sabràs mai
La teva petja es perd
i és quan m'adormo
cada vespre, a cada instant,
Quan resorgeixen amb força els teus designis,
quan el meu cos reposa, las
I m'allibero entre la solitud de les paraules.
dijous, de novembre 30
No ho sabràs mai
La teva petja es perd
i és quan m'adormo
cada vespre, a cada instant,
Quan resorgeixen amb força els teus designis,
quan el meu cos reposa, las
I m'allibero entre la solitud de les paraules.
Itinerari
- perduts inútilment l'anhel,i l'esperançatot just q...
- Compareixen els mitesa la lectura de paraules mai ...
- ,va morir respirant .
- Mossegar una lletra,ferir-te.Mai.
- A frec de pell- del fons de la vall fosca -aixeco ...
- T'he retrobat en un immens preludiCom mil gotes d'...
- Trontollen les rajoles rogenques,envellidesI trenq...
- Sota l'atzur hipnòtic de tardorcristalls ardents d...
- Desdibuixoi perfilo en el temps,- la fruita d'un m...
- I t'adorms,incapaç de fer volar un mosquit.
3comments
Secrets bategants, confessions que moren als llavis, silencis que traspassen els límits de la pell. Un dels millors, de veritat. Cada cop que el llegeixo, em tremola el pensament :)
Jo vaig compartir, un cop, amb algú, un raconet, en les hores més solitaries de la nit.
On el temps era nostre i de ningú més...
Comparteixo l'opinió amb bitxo.
De tant en tant vinc aquí.
Sempre em passa el mateix:
Llegeixo, fins que arriba la màgia.
I m'hi aturo.
Després tanco, i marxo.
No goso fer soroll...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home