dimarts, de gener 24




Vaig desmuntar un a un tots els cargols d'aquella vella taula

- la teva mirada era silent i llarga.




Després vaig carregar una a una totes les fustes velles

- les teves mans volien ajudar-me.




A la nit els teus llavis em cercaren.




I fou la nit més llarga

- la nit en què la mar s'omplí de llàgrimes salades.