lluny de tu,


emmirallada en el reflex tan tènue de l'ombra,

sota la petja deixada arran de l'aigua,

dins l'alenar d'una nit sempre fosca.


ran del camí,

la vida.

Les mans entrellaçades.






- parlares en silenci,






S'acomplí un nou silenci

Tot recobert de fang,

per cada lletra t'escau un nou camí fet d'aigua clara.




Així et proclamaré, a poc a poc i amb els peus nus,

concís, damunt la sorra.




I a l'esquena, remots,

els darrers bramuls de la tempesta.