Aquesta nit t'he vist, i no et sabia

en el blau indesxifrable i dens que envoltava la lluna.


I entre dos arbres florits aprop del marge he fugit,

atemorit, fins retrobar-te.


Perquè és aquell cel, candent i eteri, qui viatja als teus ulls.

M'adormia, feliç


vora l'aroma persuasiu del teu silenci.