Mil històries

sobre la pell, eixuta



M'encerclen d'aigua, m'envolten

-les paraules-



Quan s'escola, ja llunyana,

la remor.

Aquesta nit escriuré un nou encanteri

amb tres o quatre lletres volgudament escrostonades,


A foc lent.




L'ocell, quan vola, no pot mirar enrera,


Ho sabies?

És aquest,

el temps que serpenteja.



Escrit, afilat amb l'agulla de les hores

entre els meus llavis

i,

- com l'abisme que desclou a cada albada -

un mot mai retrobat en cada passa.