No ho sabràs mai



La teva petja es perd

i és quan m'adormo

cada vespre, a cada instant,



Quan resorgeixen amb força els teus designis,

quan el meu cos reposa, las



I m'allibero entre la solitud de les paraules.

perduts inútilment l'anhel,

i l'esperança


tot just quedava el camí del retorn,

el record




Quedava.

l'imperfecte pretèrit

Compareixen els mites

a la lectura de paraules mai dites,

prop d'un arbre.




Llargament abatuts per la feblesa.




I arribada la propera nit resorgiran,

atemporals,

indòmits.

,


va morir respirant .

Mossegar una lletra,

ferir-te.


Mai.

A frec de pell

- del fons de la vall fosca -

aixeco les parpelles i et veig,

- mirant el cel -

enmig de les muntanyes sinuoses,

abrandades

T'he retrobat en un immens preludi


Com mil gotes d'estany

resseguint el camí de la nit




Límit sense retorn.




I la platja dels somnis em retorna les gotes,

cada nit, una a una

Trontollen les rajoles rogenques,
envellides


I trenquem el silenci.


Aroma intens de taronja compartida

Sota l'atzur hipnòtic de tardor


cristalls ardents d'aresta cisellada.


L'avidesa d'una pell transmutada.