Desdibuixo

i perfilo en el temps,


- la fruita d'un matí de Mercuri,

el verí nutritiu rera els vidres-



Fortalesa, inquietud, impotència.

I t'adorms,

incapaç de fer volar un mosquit.

Sento l'alè del tedi



Com les hores somortes

el vell tricicle, que dorm a les entranyes


de la infantesa.

Vagareja, descrit

en un espai de cercles imprecisos

Mires enrere.



Aquelles lletres ja no són,


Les mateixes paraules

El teu bagatge incert

Escrita

sobre la pell, encara freda


una primera lletra.



Preludi,
sota la mar de fons



com una estrella.

Obro l'espai en blanc,

i escolto.


Aquell silenci remot, que encara em parla.

T'imaginava un arbre

jo,
perdut entre les branques.