bell.



sol.



lícit.

Lluny, ben lluny
-au-





sol,
t'esperava.

M'acosto, a poc a poc

a la fràgil distància dels teus mots





i t'escolto en silenci, la mirada

Amb la sageta clavada al pit he caminat


mil set-cents trenta dies






i cap nit,
que m'han estat prohibides.

Diga'm on rau el darrer raig de llum


d'aquesta nit tan llarga






,d'aquesta nit.

S'estimen, - sense -





Conèixer la llum de la primera albada





Qui sap.

On sinó enlloc,


ja a hores d'ara




paraules sense fita

Sageta oscil.lant al vent

dues cares d'una mateixa fulla
,tremoloses





s'aturen

oscil.len, dubten




finalment, brillen.

El camí, és el mateix de sempre


Canvien els paisatges


i la petja,
neix la llum on hi ha l'espès fullatge.


El camí,
és el mateix de sempre

I ara? ,preguntava




Res



tan senzill
com això.

Hagués donat el món per tancar aquella porta

blanca


-però- per dins.





Hagués,

El teu secret més gran.



Ahir parlava amb ell
,i m'explicava






que s'ha fet gran.

De matinada,

he vist crèixer el desig.


Dormies, entre llençols


blancs


somnis, daurats

i perfum de rosada.

Has abaixat la guàrdia.


despullada del llast,
aprens de nou a viure

m'envaeix el desig de fer-te públic

d e n i t .

de fer sentir la teva veu
que també és meva

de cridar en silenci enmig la nit
les teves lletres

de fer-te adult de cop

de llençar-te a l'abisme

insoldable
i persuasiu

del llarg silenci

Una lliçó de llibertat
en paraules mai dites

Un univers compartit
amb un sol límit


Un límit compartit.