Arribat el moment del llarg silenci

cada pausa de temps es fa més i més llarga.

La teva veu no enganya


- com tampoc els teus ulls, que ja no veig-,


és serena i distant



és la distància justa /

/ d'un graó

Em sento àdhuc ridícul,
abnegat del desànim.


I mentrestant


ressonen veus d'orient,
fidels i contingudes


amb notes de música ancestral


teixides pel pas ferm
d'un camí solitari.

M'has deconstruït


una a una

amb fermesa i estima



totes les il.lusions.





Era cec.

Diga'm egoista o el que vulguis

però m'agrada
- i necessito -

que m'interroguis.


Res més que això

Sí, també tinc una història

silenciada,
irrepetible.

Sobretot, silenciada.

A mitjanit,

negra nit
blanca d'esperit,

he sentit els teus llavis
cercar de nou la pau

a la llum de les palpentes del teu cos.

I el teu silenci.

Amb la primera llum d'aquest matí
t'acompanyava el cant dels estornells

Quan has obert els ulls /
aquella mà que estimes

et besava de nou.

I tu, ploraves.

Avui

quan toquin les dotze de la nit
i arribi l'hora de les bruixes al teu llit

el teu llit serà buit

i el teu cos
ple

de desig
de matinades sense fi.

Arribada la nit

desfaràs la teranyina dels teus somnis
desfilant-ne un a un tots els fils blancs,

amb el temps erm de les fades als ulls
i el càntic llunyà d'aquesta nova albada.